"Alícia en Terra de Meravelles"

El llibre del que anem a parlar s'anomena Alícia en Terra de Meravelles, de l'autor Lewis Carroll. El llibre té 224 pàgines, i va ser publicat el 26 de novembre de l'any 1865. Consta de 12 capítols, contats des del punt de vista d'Alícia, gracies a la qual anem coneixen aquest mon tan boig.

Aquesta obra es molt coneguda i ha tingut un impacte cultural molt gran, ja que ha inspirat obres de teatre, videojocs, musicals, sèries de televisió, paròdies, dibuixos animats...

L'univers que crea Lewis Carroll és fantàstic. Res té sentit i al mateix temps tot ho té. Qualsevol cosa pot succeir i, quan succeïx, no t'estranya. En el país de les Meravelles, tot és possible. Animals que parlen, gats que apareixen i desapareixen quan volen, reines que diuen a tot hora «que li tallen el cap» i menjar que et pot fer més gran o xicotet.

La història ens presenta un món ple de fantasia i d'extravagants criatures. Alícia haurà de conviure amb totes elles si pretén arribar a complir el seu objectiu, és a dir, saber què és el que tant preocupa al conill blanc, i al fi, conèixer a la altiva Reina de Cors.

Pel camí, com ja hem dit, tot tipus de personatges s'encreuaran amb Alícia, i ella podrà explorar com és el món quan eres xicoteta com una formiga, o gran com un gegant, quan els gats parlen, els barreters estan bojos i celebren estranys berenars, i en definitiva, quan no tot es regix per les regles que el món en el que ella viu.

Acostumada a l'Alícia de Disney i, més recentment, a la de Tim Burton, no tenia molt clar com era realment la successió d'esdeveniments de la història ni el seu final. El que m'ha sorprès, perquè no coincidix del tot amb estes adaptacions. Pel que el lector pot gaudir sense saber el que ocorrerà a continuació.

En general Alícia en Terra de Meravelles és un llibre ple d'aventures i diversió en tot moment, gràcies al seu món ple de bogeries i personatges meravellosos. És un clàssic que hauria de llegir tot el mon una vegada en la vida.

RECURS PER A L'EDUCACIÓ LITERÀRIA INFANTIL

Hem de tindre clar que és essencial promoure el habit lector des de ben menuts, per això tant les famílies com l'escola s'ha d'encarregar de proposar i acudir a diferents activitats que es solen fer en les ciutats o inclús en el propi centre.

Una de les activitats que solen motivar més als alumnes i que jo com a futura mestra podria realitzar en la meua aula seria fer un petit teatre dirigit per els alumnes de la meua classe. En aquesta activitat cada alumnes podria representar un personatge, fin i tot podrien crear els seus propis tratges amb teles… Aquesta activitat serveix per a motivar-los per a llegir, a més provoca que es concentren en la lectura i tinguen la capacitat de fer una lectura més comprensiva. 

També es podria proposar eixir del centre a veure diferents activitats que es fan en la nostra ciutat o poble i inclús anar a altres localitats, per a veure obres de teatre o de titelles. Aquesta activitat seria molt interessant realitzar-la quant es realitza el teatre pel carrer.

I com a tercera activitat, entre moltes altres, seria proposar fer una obra creada per ells mateixa, escrivint tot el que ells vulguen però sempre amb cohesió. 

Totes les activitats que es proposen per a millorar l'educació literària tenen un impacte positiu en els alumnes, ja que els motiven per a llegir més i fer així també una millora en la comprensió i l'escriptura, a més de fer textos ben cohesionats. En definitiva, quant els alumnes més lligen i escriuen milloren en tots els aspectes, tant en les expressions orals com en les escrites.

LES AVENTURES DE PINOTXO (Carlo Colladi)

Les aventures de pinotxo és una obra literària de l'autor italià Carlo Colladi composta per 304 pàgines, la primera vegada que va ser publicada va ser el 1883 i va ser publicada per l'editorial «libreria editrice Felice Paggi». Mentre que ha Espanya va ser publicada el 1978 per l'editorial Calleja; a més es interessant conèixer l'il·lustrador, Salvador Bartolozzi i va ser traduïda per: Luis Domènech, Matilde Horne i Rubén Masera.

Un fuster volia fer amb un tros de fusta, encara que aquesta cada vegada que anaven a tallar-la es queixava com si tinguera vida, una pota d'una taula. Açò li feia molta por, per aquesta raó li la va donar a un home vell, que va decidir fer un ninot de fusta. Però per a la seua sorpresa va cobrar vida i quan va poder va començar a córrer provocant el empresonament del seu pare, Gepeteo; Pinocho després d'aquest embolic se'n va anar a casa, cremant-se el peu quan es va quedar dormit intentant no pensar en la fam que tenia. Al tornar el pare li va refer el peu i Pinocho li va prometre que es portaria bé i aniria a l'escola; al dia següent es dirigia cap al col·legi quan va observar que hi havia un teatre de ninots i va pensar que podria anar a veure'l, però va haver de vendre la cartilla nova que li va comprar el seu pare. En aquest teatre va provocar un problema i el director, Tragalumbre, volia utilitzar-lo per a encendre el foc; ara bé li va donar llastima decidint donar-li quatre monedes d'or per ajudar econòmicament al seu pare. De camí a casa es va trobar amb una guineu i un gat molt espavilats, que el van fer creure que hi havia un camp (el Camp dels Milacres) on enterraves les monedes i apareixia un arbre ple d'elles. Al voler augmentar els diners va decidir anar, i per agafar forces van decidir descansar en una posada, «El Cangrejo Rojo»; els dos companys van decidir anar-se'n abans mentre Pinocho va haver d'anar-se'n ell sol. De camí, uns lladres van començar a perseguir-lo fins que el van seguir atrapar i el van penjar d'un arbre per a que soltara les monedes. Al veure que no ho aconseguien se'n van anar, i una fada, a la qual havia anat a demanar-li ajuda, el va soltar i el va dur a la seua casa per a curar-lo. Quan ja estava totalment curat se'n va anar a buscar al seu pare, però va trobar als seus dos amics que el van tornar a convèncer per a tornar a dirigir-se al Camp dels Milacres. Al arribar van enterrar les monedes, però al tornar Pinocho de la ciutat es va adonar que l'havien estafat, ja que les monedes tampoc estaven i va decidir denunciar-lo, provocant així el seu empressonament.

Al sortir de la presó va tornar a casa la fada, qui s'havia mort, però una paloma li va advertir que el seu pare estava en la costa agafant un vaixell per anar a buscar-lo; al arribar va veure que hi havia una gran tempesta i que el seu pare havia desaparegut. Nadant Pinocho per a trobar-lo va arribar a una illa, on va tornar a trobar a la fada; però la cosa no va millorar perquè seguia sent un desobedient amb els estudis, i amb la influencia d'un amic se'n va anar a un país on no s'estudiava. I com deia el dit qui no estudiava es convertia en ase, i així va ser. El van posar a la venta i el van comprar els propietaris d'un circ, però va tindre un lesió a la pota i no va poder seguir; encara que el van tornar a posar a la venta i va ser comprat per un músic que volia la seua pell per a fer-se un tambor. Per a matar-lo volia ofegar-lo en el mar, però va tornar a ser ninot i va fugir nadant, encara que el drac marí de qui tots parlaven se'l va menjar; i en el seu estomac va trobar al seu desitjat pare, que havia estat allí des del dia de la tempesta. Van aconseguir escapar i van tornar a casa; el més sorprenent de tot es que un dia mentre dormia es va convertir en un nen de carn i os. Aquest sorprenent canvi va ser tot degut als mèrits aconseguits, de haver passat de ser un xiquet dolent a un nen educat i treballador.

Pel que fa aquesta lectura és una motivació a l'estudi, ja que si no tens una bona educació i un nivell acadèmic adequat no pot realitzar certs projectes o activitats. Per això es positiu tindre uns estudis i no abandonar-los mai, ja que et poden ajudar a avançar intel·lectualment i culturalment. A més, representa que els esforços sempre porten a un món millor.

El meravellós Màgic d’Oz

“El meravellós Màgic d’Oz”, és un llibre de literatura infantil que està escrit per Lyam Frank Baum i que des del moment en el que es va publicar (1990), va ser un dels llibres més editats tant en els Estats Units com en Europa. I en aquest cas en concret, llegit a través de l’editorial Bromera, d’Alzira.

Aquest conte infantil va ser el primer llibre amb personatges i llocs típics dels Estats Units en una època on els contes mostraven paisatges i personatges europeus. Cap destacar que el que Baum volia amb aquesta producció era fer-la moderna. El conte ha tingut una gran varietat d’adaptacions la qual cosa ha fet que siga tan rellevant en la nostra història.

En primer lloc, introduint-nos en el món d’aquest conte, Dorothy (la protagonista) vivia en Kansas amb els seus oncles Henry i Em i tot el que hi havia al voltant era gris, menys Toto (el gos), amb el qual Dorothy gaudia a cada instant. Un dia de sobte va aparèixer un cicló del qual ni la protagonista, ni el seu gos, es van poder salvar i se’ls va emportar ràpidament. Van aparèixer en un lloc on la terra era de colors i la gent molt curiosa. Es van trobar amb una dona que resultava ser la Bruixa del Nord a la que la xiqueta li va demanar tornar a casa, però per a aconseguir-ho el que havia de fer era trobar al Màgic d’Oz. Durant el camí, la protagonista coneix a diferents personatges els quals l’acompanyen en el viatge, entre ells l’espantaocells (el qual volia un cervell), l’home de llauna (el qual volia un cor) i el lleó (que volia la valentia).

Al llarg del conte i amb tots els obstacles que els va ocórrer als personatges, aconsegueixen arribar al país d’Oz. Aquestos confien en ell, però va resultar ser un farsant ja que en realitat es un home sense màgia que ajuda als personatges a recuperar allò que volia cadascun. Tots junts amb les aventures que viuen, com per exemple, derrotar a la bruixa mala d’Occident, etc, aconsegueixen superar inconscientment molts problemes que portaven dins d’ells mateixos. Dorothy finalment acaba arribant a casa gràcies a l’ajuda de la Bruixa bona del Sud i sobretot també, després d’acomiadar-se de tots els seus amics.

Després de la lectura d’aquesta versió, es pot observar les grans diferències que té si es compara amb la resta d’adaptacions. Una d’elles, és el fet de que en realitat quan arriben al camp de roselles no s’adormen i és la bruixa roïna la que els rapta, si no que quan tots junts aconsegueixen arribar a Oz, és aquest qui els diu que han d’acabar amb la bruixa vivint més tard l’enuig de la xiqueta quan aquesta li llança un poal d’aigua damunt provocant la seua mort.

Personalment la gran diferència per excel·lència entre les distintes adaptacions que existeixen és el final, ja que en l’original ens conta que Oz se’n va amb el seu globus sense Dorothy i Toto, aleshores tots junts ajuden a la xiqueta a trobar a la Bruixa bona del Sur perquè és aquesta la que pot fer que torne a casa. En la resta d’adaptacions, Dorothy es puja al globus amb el mag, però com Toto cau la xiqueta va darrere d’ell, aleshores és quan Oz li diu que ha de dir tres vegades que vol tornar a casa per a què puga aconseguir-ho.

En la meua opinió, aquest conte té una gran moralitat que mostrar a tots els xiquets, i no hi ha millor forma que fer-ho que a través de la lectura. Tot en el que ell es conta, s’ha d’ensenyar a tots els xiquets des de que són ben xicotets. L’espantaocells és qui representa la ment, és a dir, la capacitat de desenvolupament i creixement a mesura que es va prenent decisions en la vida i l’aportació d’idees úniques i meravelloses sense a penes ser conscient d’allò. En l’home de llauna es pot observar la representació de les emocions i el sentit amorós, protector i proper que es té a les persones a les que es vol, i no solament el fet de voler tindre un cor només. Per últim, en el lleó es pot observar que l’existència de totes les persones es basa en tindre por, però el que s’ha de fer es enfrontar-lo i superar-lo constantment. Unes sabies paraules dites pel Mag en la pàgina cinquanta-una ens ho mostra:

“Estic segur de que et sobra valor, l’única cosa que necessites es tindre confiança en tu mateix. No hi ha ser valent que no senta por quan s’enfronta al perill. El vertader valor resideix en enfrontar-se al perill encara quan un mateix està espantat, i eixa classe de valor el tens de sobra.”

PLA LECTOR

Desenvolupar un pla lector en un centre és una feina molt important per a l'educació tant primària com infantil, perquè la lectura és considerada un dels elements més importants per al desenvolupament de les persones; desenvolupant els hàbits lectors, duent així a un fluïdesa a l'hora de llegir, augmentar la comprensió lectora i la millora expressiva. També fer així persones autònomes i capaços d'aprendre per ells mateixos. Anem a fer un pla lector per a intentar que els alumnes tinguen més motivació a l'hora de llegir i puguen tindre al mateix temps un gran ventall de llibres, a més de tindre una gran quantitat d'activitats per a promoure la lectura.

El col·legi públic en el que anem a intervindre, és en el CAES Magisteri Espanyol, aquesta escola es troba en General Urrutia 61, una zona amb un nivell econòmic baix i on no hi ha costum de llegir amb freqüència. Conta amb l'educació infantil, de 3 a 6 anys, i amb tots els cicles d'educació primària, hi ha una classe per cada curs; a més de contar amb instal·lacions com; el gimnàs, una petita biblioteca, una xicoteta aula d'ordinadors, un petit laboratori i menjador. Les sigles CAES ja estan dient que és un centre on la majoria d'alumnes són de diferents cultures, havent solament una minoria d'origen espanyol. Aquest col·legi a més, posseeix un programa d'incorporació progressiva.

El que ens agradaria seria augmentar la quantitat de llibres que hi ha en la biblioteca, ja que per molt que vulguem per qüestions d'espai no podem ampliar-la. Per això, ens agradaria poder tindre molts més llibres de qualsevol tema, tant en valencià com en castellà, per a que els alumnes puguen agafar-los quan els abellisca llegir. A més, al tindre més quantitat de llibres podem tindre la oportunitat de fer activitats amb els alumnes de cada aula o inclús fer activitats amb tots els alumnes del centre, com per exemple fer una activitat on un dels alumnes més majors fa de tutor d'altres més menuts, encarregant-se de llegir-los llibres per així ajudar-los a desenvolupar «l'amor» cap a la lectura.

Hi ha llibres que en una biblioteca no haurien de faltar, per a poder així saber més sobre la literatura tradicional de diferents parts del món. Amb l'ajuda d'organitzacions i l'ajuda d'aportacions de diferents parts podem aconseguir obres com: "El Principito", "Pulgarcito", "El Quixot"…, a més de tindre diferents llibres de Disney per a poder tractar diferents temes controvertits, com la mort.

En aquesta proposta de pla lector, els professors del centre no necessiten cap preparació prèvia, l'únic que necessiten, que és una acció innata, és tindre moltíssima imaginació per aconseguir la motivació de tots els alumnes del centre, ja que per qüestions del context d'on provenen els alumnes no tenen eixes ganes de llegir. Aquest pla de lectura no necessita en general cap avaluació, però també es pot tindre en compte diferents activitats, ja que en ocasions els mestres poden proposar dinàmiques que requereixen d'una revisió i avaluació.

La biblioteca del centre es troba situada en una aula xicoteta al costat de la sala de mestres. És una àrea amb poca productivitat ja que a penes cap una classe de xiquets sencera, però com ja hem dit anteriorment, no hi ha possibilitat de poder tindre més espai. En les quatre parets que té, hi ha una prestatgeria d’estatura mitjana i en el centre hi ha una taula redona rodejada de cadires per a que alguns xiquets es puguen seure a llegir (la qual cosa no se sol fer ja que treballen en grup). Els llibres a penes poden ser escollits per ells ja que es troben en una disposició complicada a causa de l’altura en la que es situen dins de la prestatgeria, per tant els més xicotets (els alumnes d’infantil i dels primers cursos de primària), solen necessitar l’ajuda dels més majors o dels mestres quan volen seleccionar un llibre que els ha agradat o els ha donat curiositat.

Els mestres en primer lloc el que han de fer és elaborar les normes principals d’ús de la biblioteca del centre, conèixer-les i saber sobre tot com s’organitzen, però el més recomanable és que ho facen amb la participació de l’alumnat, perquè d’aquesta manera els xiquets des del primer moment s’introdueixen en el món lector dins la biblioteca, ja que un dels objectius entre molts altres, és fer-los entendre que es tracta d’un lloc diferent a la resta d’aules del col·legi. Els encarregats d’aquest àmbit (que són els mateixos professors), han de tindre en compte la gran importància que té el fet de seleccionar els llibres que es trobaran posteriorment a la biblioteca i per allò es recomana seguir una sèrie de criteris. Per a un bon funcionament lector, ens agradaria que aquest col·legi comptés amb la destinació d’una quantitat de diners subvencionats per a comprar llibres i materials adequats i necessaris per a aquesta biblioteca en concret. D’aquesta forma els llibres es registrarien i es classificarien segons les normes internacionals de catalogació bibliogràfica.

En el cas d’aquest centre en el qual no existeix un equip encarregat per a dedicar-se a la lectura de cada curs, ni tampoc del bon funcionament de la biblioteca, s’inclouen un conjunt de llibres amb diferents criteris (els quals no són suficients des del punt de vista correcte per al nostre pla lector dins la biblioteca): els contes o llibres que hi han són generalment adaptacions dels originals, la qual cosa impedeix que els xiquets coneguen la vertadera història de cadascun. Com ja hem dit anteriorment ens agradaria tindre llibres tant en valencià com en castellà, ja que sobre tot destaquen aquells que són en llengua castellana, però no ens oblidem també de la importància que tenen els llibres en llengua anglesa els quals ens agradaria tindre encara que no foren en gran quantitat.

Realment es troben bastants aspectes que millorar, però també s’ha de dir que es troben molts llibres destinats a àmbits relacionats amb l’aprenentatge de la música, de la naturalesa, de la geografia, de la poesia... I llibres de temes controvertits com ja hem dit anteriorment: la mort, la homoparentalitat, el sexe, etc. A pesar d’això, el que a nosaltres sobre tot ens agradaria, seria que hi hagueren molts més llibres relacionats amb les diferents cultures que hi ha al món, ja que en aquest centre això és el que més predomina.

En aquest col·legi (Magisteri Espanyol), normalment es fa una activitat el més dinamitzada possible on intervenen de diferents maneres; els xiquets, els mestres, i les famílies. Aquesta es fa independentment a cada curs ja que es troben en nivells diferents tant en infantil com els diferents cursos que hi ha a primària. En primer lloc, els mestres elegeixen el primer dia de la setmana un conte que estiga relacionat amb diferents temes com per exemple: una setmana es tracten llibres controvertits, una altra setmana contes clàssics, una altra articles relacionats amb el que succeís en el món actualment (per als més majors)... I se’ls dóna a cada xiquet de l’aula. En segon lloc, els xiquets han de buscar durant tota la setmana amb l’ajuda de la família, un conte/llibre/article que estiga relacionat amb el que ha manat el mestre i ha de llegir-ho. En tercer lloc, l’últim dia de la setmana l’alumne el presenta a tota la seua classe. D’aquesta manera a banda de practicar la lectura individualment, també es treballa en grup a la vegada que es tracta el respecte cap als demés i el desenvolupament oral de cadascun.

En la nostra biblioteca no es fan moltes activitats més, encara que de vegades venen conta contes a passar una estona amb els alumnes al mateix temps que interactuen amb ells. A banda també s’utilitza aquesta àrea per a fonamentar la lectura de la classe encara que es fa per grups ja que com hem dit anteriorment, tots no caben dins.

La nostra proposta anual que implica tots els cursos i sobre tot que implica la nostra biblioteca del centre és la següent: a part de la importància de la motivació per part dels mestres en quant al fonament de la lectura, també és recomanable que de tant en tant un grup de col·laboradors externs al centre participen en activitats amb els xiquets. Al col·legi Magisteri Espanyol ens agradaria que tres vegades al llarg del curs (cada trimestre) un escriptor/a de la localitat vinguera al llarg de la setmana a fer una visita a tots els xiquets en el saló d’actes. Aquests podrien contar les seues experiències amb la lectura, com també fer alguna activitat o dinàmica amb els xiquets. Pensem que d’aquesta manera els alumnes dedicarien més forces i mes ganes a tot el relacionar amb la lectura.

El Pla Lector que es presenta en aquest document pretén contribuir, significativament, a la millora de la competència lectora i al desenvolupament de l'hàbit lector en l'alumnat del col·legi Magisteri Espanyol, així com descobrir i prendre consciència del valor i del plaer de la lectura. Hem pensat en un pla de caràcter estratègic que reculla i ofereixe orientacions i pautes d'actuació perquè els centres educatius puguen dur a terme la seua acció quotidiana, en relació amb el procés d'ensenyança-aprenentatge de la lectura, de manera informada i integrada.

El Pla vol orientar, encoratjar i dinamitzar el treball que desenvolupen els diferents protagonistes de l'acció educativa, especialment l'alumnat, el professorat i les famílies, de manera que tots caminen junts en la mateixa direcció, contribueixen a les mateixes finalitats i objectius, i treballen de manera coherent i cohesionada.

A continuació passarem a conèixer les diferents activitats que realitzaran els alumnes, d'Infantil i de Primària respectivament, incloses en els llibres que vagen triant per a llegir. Ambdós cicles realitzen tres activitats cada u, fent un total de sis. Aquestes activitats estan repartides de la manera següent:

ACTIVITATS PER A LA MADURACIÓ LECTORA EN EDUCACIÓ INFANTIL

•  Els travallengües: estos llibres els usarem per a impulsar l'ensenyança de la lectura atenent a aquells marcs conceptuals que garanteixen el seu millor aprenentatge: Primer, els xiquets hauran d'aprendre els embarbussaments. Segon, hauran d'intentar dir-ho de la manera més clara possible i finalment hauran d'intentar fer el que s'ha dit anteriorment de la manera més ràpida possible.
• Lletres y síl·labes: estos llibres, molt més senzills, els usarem per a potenciar la memòria dels alumnes, així com la seua millora en la captació de les lletres (minúscules i majúscules, vocals i consonants). Així ajudarem als alumnes a poder realitzar de forma més senzilla la tercera activitat.
• “Cronòmetre de lectura”: en esta activitat els alumnes triaran el llibre que ells vulguen amb el propòsit de començar i acabar de llegir tot el llibre.

Amb l'ajuda de les activitats anteriors, els alumnes intentaran recordar allò que s'ha aprés amb l'ajuda dels professors, per a així poder ser capaços de començar a sentir-se lectors.

ACTIVITATS PER A MILLORAR LA COMPRENSIÓ I LA VELOCITAT LECTORES, Y LA HABILITAT VISUAL EN EDUCACIÓ PRIMARIA

•        Lectura en columnes: en esta activitat els alumnes hauran de llegir totes les paraules que vagen veient de la manera més ràpida possible: Llegiran les paraules que van apareixent. És important seguir les paraules que apareixen encara que ens deixem alguna sense llegir. No s'han de tallar les paraules, cal llegir-les senceres.

•   Vocabulari temàtic: en esta activitat els alumnes triaran llibres que siguen de diferents temes i a continuació aniran llegint i subratllant les paraules d'un tema que hagen triat anteriorment, o del propi tema que tracte el llibre que han triat. Així milloraran la seua capacitat per a trobar paraules que siguen del mateix tema que es tracte, a més de millorar la seua agudesa visual. 

•    “Lectura misteriosa”: en esta última activitat, els alumnes hauran de triar un altre llibre de la biblioteca de la classe i amb un paper tapar el títol del llibre triat; a continuació hauran de llegir-se'l de principi a fi sense tindre ajuda per part dels professors; així veurem si després de tot allò que s'ha fet en les activitats anteriors els ha servit per a poder ser capaços de llegir sense demanar ajuda i sense moltes pauses. Al final de la lectura els alumnes intentaran endevinar el títol del llibre recordant tot el que han anat llegint, o almenys intentar saber sobre que tracta la història que compte el dit llibre.

    En totes estes activitats realitzades amb llibres de les biblioteques de cada classe, tots els alumnes seguiran les planificacions següents:

Planificació de la lectura en Educació Infantil:

Abans de la lectura: llegir el títol, comentar sobre els possibles temes del text, ubicació/context en el que es desenvolupa la història, etc. Dir nom de l'autor, il·lustrador, editorial...

Durant la lectura: lectura en veu alta per part del professor/a, per part de l'alumnat de fragments, capítols (segons s’organitza),...

Després de la lectura: realització d'activitats segons les edats de comprensió, vocabulari, velocitat lectora, memòria, ortografia, resum, exposició, taller d'escriptura creativa, taller de premsa, etc, ja que hauran xiquets des de 3 a 5 anys.

Planificació de la lectura en Educació Primària:

Abans de la lectura: llegir el títol, comentar sobre els possibles temes del text, ubicació/context en el que es desenvolupa la història, etc. Dir nom de l'autor, il·lustrador, editorial... Que es realitza amb els llibres triats per l'alumnat tant en la Biblioteca general del centre, com en la biblioteca d'aula.

Durant la lectura: lectura en veu alta per part del professor/a, per part de l'alumnat de fragments, lectures del llibre específic de lectura i llibres de text: llegua castellana, matemàtiques, ciències naturals, ciències socials, música, primera llengua estrangera, segona llengua estrangera, religió...

Després de la lectura: realització d'activitats segons les edats de comprensió, vocabulari, velocitat lectora, memòria, ortografia, resum, exposició, taller d'escriptura creativa, taller de premsa, etc.

En quant a la realització d’altres diferents activitats que es poden realitzar amb tota la comunitat d'aprenentatge, posposem una sèrie d'opcions vàlides per incloure a les famílies i l’equip docent, l’administració i serveis en la vida literària de la comunitat.  

Una de les propostes amb més pes és la instauració del mes d'abril com el Mes del Llibre, aprofitant que el 2 d’abril és el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil, i el 23 d’abril Dia Internacional del Llibre. Durant aquest mes es realitzarien diferents activitats conjuntes, com visites a la biblioteca del municipi per que els alumnes participen en les activitats d’animació lectora que organitza la Biblioteca Municipal, activitats de foment lector per a celebrar el Dia del llibre com lectura de poesies, teatre, contes, punts de llibre, dibuixos, etc. activitats per festejar el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil, i per últim una posada en comú d'uns llibres que el col·legi proporcionaria als alumnes i que haurien de llegir durant el mes d'abril.

Altra activitat que es farà per promoure la lectura és un mercat de llibres. Aquesta activitat es realitzarà en horari escolar però amb portes obertes per que els pares, i les persones que el desitgen puden participar. El que es pretén amb aquesta activitats és que els xiquets intercanvien o venen els llibres que ja no volen. Els diners que es recauen amb la venda dels llibres seran utilitzats per comprar llibres nous per abastir la biblioteca del centre.

Cada trimestre es farà una setmana cultural que tractarà en concret d'un llibre reconegut. L'elecció d'aquest llibre es farà en consens amb els estudiants, que hauran d'elegir-ne un d'una llista que la direcció del centre proporcionarà al tutor de cada classe. En aquesta setmana els alumnes hauran de llegir el llibre (la versió original per als més majors, i el mateix en contes o adaptacions per als alumnes mes xicotets) i posar-lo en comú en una activitat grupal al pati de l'escola. Dins de cada classe el tutor decidira diferents activitats que haurà de realitzar el seu grup (com fer dibuixos relacionats amb el llibre, portar a classe elements que troben dins de la lectura, etc.).

El director del centre parlarà amb els òrgans que regeixen les activitats culturals del seu ajuntament o del de la comunitat per anar a visitar diverses obres de teatre. Es tractarà d'adequar un preu negociant amb l'ajuntament per a que els familiars que ho desitgen podran acompanyar als seus fills. Una vegada vista l'obra es faran activitats relacionades amb la representació per motivar als alumnes a llegir diferents tipus d'obres literàries.

La implicació de les famílies és fonamental per que el xiquet adquirisca un bon hàbit lector a casa, per açò la participació de les famílies és molt oberta en les diverses activitats recent proposades, els pares i tutors dels xiquets que vulguin participar poden fer-ho avisant al professorat i a la direcció del centre. L'equip docent haurà de coordinar les diferents activitats que s'han de realitzar tant dins com fora del centre, i ha de tractar de motivar a l'alumne en tot moment amb la lectura, mostrant les diferents coses divertides que pots fer i aprendre amb un llibre. El centre utilitzarà els recursos que pot oferir l'administració del municipi, com la utilització de la Biblioteca Municipal o la visionada de obres de teatre.

L'objectiu primordial és que els alumnes del centre gaudeixen de les activitats proposades i que a més a més, els motiven per a llegir tot tipus de llibres, ja que hui en dia cada vegada els xiquets estan menys acostumats a llegir llibres que no tinguen res a veure amb les activitats que es manen a classe.

"El llop i els set cabritets"

La rondalla de “El llop i els sets cabritets”, l’hem escollit perquè tot el grup vam coincidir en que quan érem xicotets ens la contaven tant els nostres avis o pares en casa, com els nostres mestres en l’escola. Té un gran valor emocional per a la majoria dels membres del nostre grup perquè ens recorda a moments de la nostra infància i a persones que ara ja no es troben amb nosaltres.

Aquesta rondalla també, és bastant coneguda per part del públic en general ja que està escrita pels germans Grimm (procedents de Berlín), famosos en gran part del món i escriptors d’altres obres ben destacades com “Blancaneus”.

“El llop i els sets cabritets”, és una rondalla d’animals que agrupa una sèrie heterogènia d’històries on els animals són els protagonistes, aquests a més són bastants simples i els autors, ens ho conten en un sol episodi.

Una rondalla que serveix per a parlar de l’emoció de la por i el valor de la prudència i que ens mostra una sèrie de valors essencials per a nosaltres ensenyant sobre aspectes com que no s’ha de confiar en tothom i també que s’ha d’anar amb cura intentant evitar que ningú ens faja mal. A més ens exemplifica d’una forma senzilla la importància de l’obediència. Ens conta que el que ocorre amb els cabritets per no obeir a la seua mare i amb això ens mostra uns altres valors com la prudència i la responsabilitat. 

La rondalla sencera us la deixem a continuació per a què la gaudiu tant com nosaltres.

"El llop i els set cabritets"

Una cabra vivia en una muntanya en companyia de set cabritets, en una caseta. Un dia els va dir als cabritets:

-       Mireu, jo me'n vaig a comprar per a vosaltres; no obriu la porta a ningú, perquè vindrà el llop i us menjarà.

La cabra se’n va anar, i el llop, que estava prop d'allí, es va dirigir a la casa dels cabritets i va tocar a la porta:

-       Pam, pam !

-       Qui és? -li va contestar des de dins.

-     La vostra mare que ve a dur-vos el menjar que he comprat (però la veu era grossa).

Un dels cabritets, el més espavilat que els altres, va dir:

-       No, no, que nostra mare té la veu més fineta. Tu eres el llop i no anem a obrir-te.

El llop va dir:

-       En la veu m'han conegut: xe, xe, me'n vaig.

Es va anar a una posada i li va dir a la posadera:

-       Dóa’m ous per a menjar.

-       Quants vols, senyor llop?, un parell? .

-       No, no, tots els que hagen posat les gallines, me'ls trau, que vull tindre la veu ben fineta.

El llop es va menjar d'una fartada tots els ous que li va presentar la posadera, per a que se li fera la veu ben fineta. A continuació va anar a la casa dels cabritets i va tocar a la porta.

-       Pam, pam!

-       Qui és?

-       Sóc la vostra mare -diu el llop- que vinc a dur-vos el menjar (però aquesta volta amb la veu fineta).

Quan els cabritets anaven a obrir, el cabritet espavilat va dir:

-       A veure, ensenya-nos la poteta pel forat de baix la porta.

El cabritet al veure-la va dir:

-       No, no, tu eres el llop, que la nostra mare té la pota blanqueta i tu la tens negreta.

El llop tot enfadat, va dir:

-       Xe, xe, m'han vist la poteta. Però tornaré.

Se 'n va anar al molí i li va dir a la molinera:

-       Dóna’m un poquet de farina.

La molinera li va dir:

-       Què li passa senyor llop, que va tan sufocat?

-       A pressa, a pressa, que no puc perdre el temps.

La molinera li va traure un poc de farina. El llop es la va ficar en la pota, es va tornar blanqueta i se'n va anar corrent a la casa de les cabretes.

Pam, pam!, toca a la porta.

-       Qui és? -li contesten des de dins-.

-     Sóc jo, -diu el llop-, vostra mare, que vinc del mercat de comprar el menjar-i els ensenya per baix la seua poteta blanqueta-.

Al veure-la els cabritets li van obrir la porta i el llop va començar a devorar als cabritets de u en u. ¡Am, am!, i d'un altre mos se'n va menjar un altre. I així fins a sis. Al que en feia set, el més xicotet, no va poder metjar-se’l per què es va, amagar en la caixa del rellotge de paret.

-       Pareix que en falte u, -diu el llop-, però per ací no se'n veu cap. Ja estaran tots. Ara aniré al riu i beuré aigua.

I al riu que se'n va.

La mare dels cabritets quan va tornar a casa es va veure la porta oberta.

Va entrar dins i els cabritets ja no estaven allí.

-       On estaran els meus cabritets?

El cabritet més xicotet encara estava amagat i al conèixer la veu de la seua mare va eixir de l'amagatall i li va dir:

-       Mare, ha sigut horrorós. Ha vingut el llop i s'ha menjat a tots els meus germanets. A mi no se m 'ha tragat per què em vaig amagar dins del rellotge; ara m'he quedat jo a soletes.

La cabra li diu:

-        Vinga, a pressa, anem corrent a buscar al llop! Agarrem unes tisores, agulla i fil i anem corrent a buscar al llop. ¿On ha dit que anava?

-     Ell ha dit que anava a beure aigua al riu.

I seguint els rastres del llop van arribar al costat del riu, on van veure al llop gitat i completament adormit, fent la digestió dels cabritets.

-       Dóna’m les tisores -diu la mare-.

Va obrir-li la panxa al llop amb les tisores i els cabritets van eixir, vius encara, de la panxa del llop, botant d'alegria al veure la seua mare allí. Com el llop se'ls va engolir sencers, sencers van eixir de la panxa del llop.

La mare va fer callar als cabritets, per a què no despertaren al llop, i els va fer agafar pedres. Les va ficar en la panxa i després la va cosir amb l’agulla i el fil que portava. El llop com estava dormint tant profundament, no es va adonar del que li havien fet.

Abans d'anar-se'n, la cabra i els cabritets es van quedar esperant darrere d'un arbre per a veure que feia el llop quan es despertara.

El llop en quant es va despertar, va notar el pes de la panxa i va dir:

-       Xe, xe, quina set tinc, com si haguera menjat pedres, mira si em fa mal la panxa. Vaig a beure aigua del riu a veure si es relaxa aquest dolor.

Les pedres pesaven tant que el llop anava tabalejant-se, va donar un mal pas, va redolar i va caure al riu, la corrent se’l va emportar riu avall ofegat. 

~Conte contat, conte acabat~