El meravellós Màgic d’Oz

“El meravellós Màgic d’Oz”, és un llibre de literatura infantil que està escrit per Lyam Frank Baum i que des del moment en el que es va publicar (1990), va ser un dels llibres més editats tant en els Estats Units com en Europa. I en aquest cas en concret, llegit a través de l’editorial Bromera, d’Alzira.

Aquest conte infantil va ser el primer llibre amb personatges i llocs típics dels Estats Units en una època on els contes mostraven paisatges i personatges europeus. Cap destacar que el que Baum volia amb aquesta producció era fer-la moderna. El conte ha tingut una gran varietat d’adaptacions la qual cosa ha fet que siga tan rellevant en la nostra història.

En primer lloc, introduint-nos en el món d’aquest conte, Dorothy (la protagonista) vivia en Kansas amb els seus oncles Henry i Em i tot el que hi havia al voltant era gris, menys Toto (el gos), amb el qual Dorothy gaudia a cada instant. Un dia de sobte va aparèixer un cicló del qual ni la protagonista, ni el seu gos, es van poder salvar i se’ls va emportar ràpidament. Van aparèixer en un lloc on la terra era de colors i la gent molt curiosa. Es van trobar amb una dona que resultava ser la Bruixa del Nord a la que la xiqueta li va demanar tornar a casa, però per a aconseguir-ho el que havia de fer era trobar al Màgic d’Oz. Durant el camí, la protagonista coneix a diferents personatges els quals l’acompanyen en el viatge, entre ells l’espantaocells (el qual volia un cervell), l’home de llauna (el qual volia un cor) i el lleó (que volia la valentia).

Al llarg del conte i amb tots els obstacles que els va ocórrer als personatges, aconsegueixen arribar al país d’Oz. Aquestos confien en ell, però va resultar ser un farsant ja que en realitat es un home sense màgia que ajuda als personatges a recuperar allò que volia cadascun. Tots junts amb les aventures que viuen, com per exemple, derrotar a la bruixa mala d’Occident, etc, aconsegueixen superar inconscientment molts problemes que portaven dins d’ells mateixos. Dorothy finalment acaba arribant a casa gràcies a l’ajuda de la Bruixa bona del Sud i sobretot també, després d’acomiadar-se de tots els seus amics.

Després de la lectura d’aquesta versió, es pot observar les grans diferències que té si es compara amb la resta d’adaptacions. Una d’elles, és el fet de que en realitat quan arriben al camp de roselles no s’adormen i és la bruixa roïna la que els rapta, si no que quan tots junts aconsegueixen arribar a Oz, és aquest qui els diu que han d’acabar amb la bruixa vivint més tard l’enuig de la xiqueta quan aquesta li llança un poal d’aigua damunt provocant la seua mort.

Personalment la gran diferència per excel·lència entre les distintes adaptacions que existeixen és el final, ja que en l’original ens conta que Oz se’n va amb el seu globus sense Dorothy i Toto, aleshores tots junts ajuden a la xiqueta a trobar a la Bruixa bona del Sur perquè és aquesta la que pot fer que torne a casa. En la resta d’adaptacions, Dorothy es puja al globus amb el mag, però com Toto cau la xiqueta va darrere d’ell, aleshores és quan Oz li diu que ha de dir tres vegades que vol tornar a casa per a què puga aconseguir-ho.

En la meua opinió, aquest conte té una gran moralitat que mostrar a tots els xiquets, i no hi ha millor forma que fer-ho que a través de la lectura. Tot en el que ell es conta, s’ha d’ensenyar a tots els xiquets des de que són ben xicotets. L’espantaocells és qui representa la ment, és a dir, la capacitat de desenvolupament i creixement a mesura que es va prenent decisions en la vida i l’aportació d’idees úniques i meravelloses sense a penes ser conscient d’allò. En l’home de llauna es pot observar la representació de les emocions i el sentit amorós, protector i proper que es té a les persones a les que es vol, i no solament el fet de voler tindre un cor només. Per últim, en el lleó es pot observar que l’existència de totes les persones es basa en tindre por, però el que s’ha de fer es enfrontar-lo i superar-lo constantment. Unes sabies paraules dites pel Mag en la pàgina cinquanta-una ens ho mostra:

“Estic segur de que et sobra valor, l’única cosa que necessites es tindre confiança en tu mateix. No hi ha ser valent que no senta por quan s’enfronta al perill. El vertader valor resideix en enfrontar-se al perill encara quan un mateix està espantat, i eixa classe de valor el tens de sobra.”