QUI SOM?

AUTOBIOGRAFIA

Afortunadament tots, d’una manera o altra, aconseguim aventurar-nos en el món literari ja siga durant molt o poc temps. Durant la meva infància recorde quan llegia contes en el col·legi o quan els escoltava per part de la mestra, també recorde quan la meva mare ho feia.

Era emocionant i bastant curiós allò que de sobte havia aparegut en la meva vida, la lectura i escriptura, aquells xicotets detalls que feien que aprenguera sense que jo a penes poguera donar-me compte i que amb el pas del anys, acabes observant que no són tan xicotets, sinó els més grans de tots, és a dir, aquells que t’obren les portes a molts llocs, el primer de tots, la teva pròpia ment.

Quan ja vaig iniciar el meu curs en l’etapa de l’educació primària seguida de l’etapa de secundària, vaig experimentar noves sensacions i nous canvis respecte el món literari, ja que en moltes assignatures havia de llegir-me llibres i també havia d’escriure molts textos. Aquests eren puntuats en un examen com també ho eren els llibres que ens manaven llegir.

Personalment he de dir que es un correcte mètode per aprendre però pot causar enemistats amb els alumnes ja que en moltes ocasions sentíem que ho estàvem fent per una senzilla raó, aprovar la matèria. Tal volta era perquè no ens ensenyaven com ho devien de fer per aprendre al mateix temps que podíem disfrutar d’allò. En aquesta etapa vaig llegir molts llibres obligatoris sense que ningun realment me cridés l’atenció com per exemple: “El curiós incident del gos a mitja nit”, “Les llàgrimes de Shiva”, “Només el mar ens parla d’amor”, “El misteri de la Lluna negra”...

Però realment, quan ja vaig tindre opinió i una ment més desenvolupada, vaig donar-me compte que la lectura també era important per a mi a causa d’un llibre anomenat “Mitja nit” (va acabar sent la primera saga de llibres llegida per mi manat per una mestra, des d’eixe moment vaig descobrir la quantitat d’històries emocionants que podia viure a través d’unes lletres i d’uns fulls. Entre altres llibres recorde també “Momo”, “Un món feliç”, “Hush hush” (i la seva saga), “Brúixoles que busquen somriures perduts”, “El monjo que va vendre el seu Ferrari”...

En quant al fet de l’escriptura, afortunadament a mi sempre m’ha agradat escriure històries i poesies, quan era xicoteta ho feia perquè considerava que era una forma de poder eixir del món reial i crear un imaginari on solament tenia cabuda allò que jo volia. Vaig presentar-me a diversos concursos però no vaig guanyar ningun la qual cosa no va ser per a mi, motiu per a rendir-me, i vaig crear el meu propi blog. També participava en el periòdic del col·legi escrivint les meves històries.

Quan va arribar el moment de elegir allò que estudiar vaig elegir periodisme perquè per a mi era una manera de poder arribar fins l’escriptura de veritat que era el que sempre havia volgut, però no va ser el que buscava i més tard vaig trobar allò que també me feia feliç, l’ensenyança. Des d’aquell moment vaig deixar l’escriptura a un costat, però se que en algun moment tornaré a dedicar-me allò i se que aquesta carrera també pot donar-me un inici i una espenta a tot aquest món.

  

“Llegir me fa pensar, i pensar me fa lliure.”

PalomaP

AUTOBIOGRAFIA

El meu nom és Javi Bellver Martí, vaig nàixer el dia 1 de març del 1996 a València. En aquests moments estic estudiant en la Universitat de Magisteri, especialitat d'Educació Infantil.

Podria parlar-vos de moltes coses, però vaig a centrar-me a parlar sobre totes les coses que tinguen a veure amb la Literatura amb les quals m'he creuat en tota la meua vida fins avui. La majoria dels casos que vaig a citar a continuació han succeït durant la meua infància, sobretot en l'època de Primària, en el col·legi al que he anat des dels tres anys fins als divuit.

He vist obres de teatre molt conegudes com Hamlet, Romeo i Julieta, i fins i tot una obra molt coneguda que es fa en un teatre especial situat a Sagunt. Totes aquestes obres de teatre eren excursions organitzades pel col·legi.

En quant a llibres literaris o de lectura he llegit uns quants, encara que la majoria eren imposats pel col·legi al que anava, la qual cosa no lleva que m'encantara llegir-los i que foren llibres molt interessants de llegir, com el popular El Quijote, La casa de Bernarda Alba, Els viatges de Gulliver en anglès, entre altres que no tenen molta importància. A més d'altres llibres com Tres amics i mig o Harry Potter, i llibres més infantils com Els tres cerditos, Caputxeta, El llibre de la selva; llibres que he llegit per voluntat pròpia, sense tenir-los imposats per ningú i que m'han encantat.

Finalment també cal dir algunes de les pel·lícules que més m'han agradat i que tenen un contingut que expressa diferents valors o situacions amb les quals ens trobem en la nostra vida quotidiana; pel·lícules com “Yo robot” que ens ensenya els valors de l'amistat i ens ensenya a ser fiels, o la gran pel·lícula de “Lo impossible” que té un món de valors, entre els quals destaquen la lluita i el sacrifici, a més de l'amor dels pares cap als seus fills. Són dues pel·lícules que m'han marcat per així dir-ho, encara que també crec que he de dir unes altres una mica més infantils que segur que tots hem vist o escoltat, per exemple totes les pel·lícules que han desenvolupat els creadors de “Disney”; són pel·lícules que ens diverteixen al mateix temps que ens ensenyen un gran nombre de valors.

Totes aquestes experiències literàries m'han ajudat molt en la meua vida, a entendre millor algunes coses i unes altres no tant, a pensar en el que faig i en les causes, etc.

JavierB

AUTOBIOGRAFIA

La literatura és l'activitat que expressa el llenguatge tant de forma oral com de forma escrita. Des de ven xicotets ens van introduint dins d'aquest món, a l'hora de llegir-nos llibres, contar-nos històries viscudes o inventades…

Des de ven menuda el meu entorn tant acadèmic com familiar em van introduir dins d'aquest extens món. Quan tan sols tenia dos any els meus pares i diferents familiars em llegien diferents relats, un dels llibres que hem llegien o que hem narraven mitjançant les diferents imatges va ser el de «TEO»; que més tard em vaig llegir per mi mateixa.

A mesura que anava sabent llegir, sobre els 5 anys, i que havia madurat un poc més intel·lectualment m'agradaven llibres de diferents gèneres, com per exemple «Kika la superbruixa» i diferents relats amb il·lustracions. Amb aquests últims podia imaginar la meua pròpia història i els meus pares després de haver-me'l llegit em feien escriure una, creada per mi mateixa. Per més que ja sapiguera llegir més o menys bé seguia agradant-me que els meus familiars hem llegiren, ja que era una manera molt més amena i molt més acollidora a eixa edat.

Quan he anat creixent i he pogut tindre clar els diferents generes que hi ha en la literatura, i així ha sigut possible que elegira per mi mateixa els llibres que més hem pogueren representar o que poguera llegir de manera més còmoda; com poden ser els següents: la comèdia, la narrativa, el drama i l'assaig. Però açò no vol dir que hem puga desencarrilar-me de la meua zona de confort, és a dir, que no només hem poden agradar un sol tipus de gèneres literaris. En açò faig referencia als diferents llibres que he llegit en el sistema educatiu o els que m'han pogut prestar els meus companys/es i amics i amigues.

Un dels llibres, mes bé trilogia, que més m'ha agradat és «Los Juegos del Hambre», a demés de «La catedral», «El niño con el pijama de rayas», «El pastís de xocolata amb Hitler» o com un altre anomenat «Las trece rosas», aquest últim va ser una recomanació per part de la meua mare que va resultar que em va agradar moltíssim.

També s'ha de tindre en compte que no sols ens introdueixen en la literatura mitjançant els llibres, sinó també anant a actuacions com el teatre. A més, ens introdueixen en aquest món quan els nostres familiars o persones del nostre entorn ens conten histories que ells han viscut o relats que s'inventen.

Normalment, en la època que els xiquets van més de continu a veure actuacions és en la edat escolar (des de els tres fins als disset anys), malgrat que en els últims anys d'escolarització a l'institut cada volta anem menys. Les escoles són les que s'encarreguen de que els xiquets maduren no només mitjançant la lectura si no també a partir de funcions, així fan que pensen sobre el que estan veient.

He tingut la possibilitat, encara que siga poques voltes, de anar a diferents actuacions a un teatre de València, gràcies als meua oncles; ja que per a ells és un del hobbies que més els agrada. També en la meua infància recorde, de manera difuminada, que els meus pares em duien a veure teatre pel carrer.

Com he dit anteriorment, les histories que ens narren quan som menuts també ens introdueixen dins de la literatura, per aquesta raó els adults en conten relats que ells han viscut al llarg de la seua vida.

Durant la meua infància els meus avis m'han relatat com es van conèixer, com van sofrir la postguerra i com han viscut la tasca de cuidar als seus fills i als seus nets; les històries que més m'agraden són les que els meus pares ideaven, que solien ser d'un caràcter fantàstic, o quan hem contaven les trastades que feia de xicoteta.

En conclusió, és molt important crear un hàbit lector i així ens fem millors ciutadans. La literatura ens fa ser més crítics, creatius, més lliures, tolerants i participatius amb els altres.

S'ha de tindre en compte que la escriptura també es una de les activitats més importants, ja que ens facilita transmetre els nostres sentiments més ocults, les experiències, les emocions, les sensacions, les vivències… A més de poder augmentar la nostra creativitat.

«El que llig i camina molt, veu i sap molt»

«La literatura és l'art de la paraula»

CarlaR

AUTOBIOGRAFIA

Al pensar en literatura el primer que em ve al cap son els contes que el meu avi quan jo era una xicona. Eren contes clàssics, com els tres porquets, el soldadet de plom, la ventafocs i molts més del mateix estil. M'agradava molt escoltar-lo contar aquells contes ja que també se'ls havia contat a la meua mare, per a mi eren moments especials.

Però si he de pensar en llibres el que recorde es «El Petit Príncep» de l'autor Antoine de Saint-Exupéry, ja que si no recorde mal es un dels primers llibres varem veure a classe en Infantil ja que aquell any l'escola tractava durant tot el curs el mateix tema, fèiem la falla i més coses sobre «El Petit Príncep»

Una vegada vaig passar a Primària llegirem llibres un poc mes seriosos com el llibre «Matilda» de Roald Dahl, o el llibre «Elme» de David Mckee. Però el llibre que especialment recorde d'aquesta època va ser el llibre «Manolito Gafotas» d'Elvira Lindo, fou el primer que llegí per plaer. No sé de com va arribar a les meues mans, sols se que havia escoltat parlar de «Manolito» i que vaig decidir començar a llegir-ho. Un altre que el professor va manar va ser «La leyenda del Cid» de Agustín Sánchez Aguilar, aquest llibre va agradar-me molt cosa que em sorprengué ja que pensava que mai m'agradaria un llibre que em donaren a l'escola.

A l'Educació Secundaria Obligatòria (ESO) ens donaven més llibertat per a elegir els llibres, però una Autora en la que varem incidir va ser Laura Gallego, llegint llibres com «El col·leccionista de rellotges extraordinaris» o «La vall dels llops». És una autora que m'agrada molt, ja que després de llegir un d'aquestos llibres vaig continuar llegint ,és llibres d'ella, com «Memòries d'Idhún». «El Príncep de la boira» de Carlos Ruíz Zafón va ser un dels obligatoris que més m'agradí. Un altre que van manar va ser «Les aventures del capità Alatriste», aquest per exemple no va resultar una bona experiència ja que el recorde molt pesat i difícil de llegir.

A Batxillerat com a lectures obligatòries teníem «Llums de bohemia» de Valle-Inclán. Per plaer m'agradava llegir una saga que es deia «Ghostgirl» de l'autora Tonya Hurley.

Llegir es un plaer, peró a l'escola moltes vegades tens que llegir el que no t'agrada i no lligues amb gust, el que es un plaer es convertix en un fàstic. Per aquest motiu crec que deurien donar més veu a l'alumne a l'hora d'elegir els llibres, ja que al cap i a la fi és ell qui te que llegir, i si li donem un llibre que no li agrada no tindrà ganes de continuar fent-ho.

BiancaP