El
panorama de LIJ en català des dels anys noranta i en la dècada
inicial del segle XXI presenta unes característiques semblants al
les de les edicions en castellà: abundant producció, una àmplia
nòmina d'autors entre els quals hi ha molts noms amb llarga
trajectòria i algunes noves veus. A pesar de la seua incorporació
tardana al mercat, amb el pas dels anys la LIJ catalana s'ha
consolidat i professionalitzat i, com opina el crític Josep M. Aloy,
la nostra literatura resistix qualsevol comparació amb el què es
publica en altres països. El panorama és pues, normal i
normalitzat.
La
bona salut del llibre infantil en català és visible tant en la
quantitat d'empreses editorials que publiquen llibres infantils com
en la llarga llista d'autors i il·lustradors, molts dels quals poden
dedicar-se de manera professional a escriure només per a xiquets i
jóvens. Amb el nou segle va haver-hi una certa revolada en les
empreses editorials; no obstant això, han sorgit noves iniciatives i
segells independents que han renovat les propostes, com les
narracions sobre temes de la naturalesa editades per Lynx.
Mantenint
des de fa anys la seua activitat, trobem editorials veteranes com La
Galera, que porta més de quatre dècades editant per a xiquets;
l'emblemàtica Joventut, que seguix amb la trajectòria iniciada en
1925, i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, l'única que publica
només llibres en llengua catalana. A esta enumeració, cal afegir
les divisions catalanes dels grans grups (Cruïlla de SM, Barcanova
d'Anaya, Baula de Lluís Vives, Grup Promotor d'Aiguanaix) que se
sumen a les que editen llibres de text i sostenen, al seu torn, una
línia de llibres infantils. Mereixen una menció especial les
editorials valencianes que es mantenen a base de tenacitat i
d'imaginació en un mitjà lingüístic menys favorable. S'esforcen
per ampliar l'oferta amb noves col·leccions i, amb la irrupció de
llibres d'atenció disseny i edició, fan possible que la LIJ en
valencià tinga cada vegada major projecció fora del País
Valencià. Just açó és referir-se a les editorials amb mes
recorregut, Tàndem i Bromera.
Com
sabem, s'han publicat una infinitat d'obres significatives literàries
en valencià-català. Algunes de les més significatives
són: Poesies, d'Ausiàs March, obra en què l'autor
expressa la meditació personal d'un home que apareix desproveït de
tota ficció, en ells parla sobretot allò que li obsessiona: l'amor,
les relacions de l'home amb Déu, el dolor i la mort, el pecat i la
virtut; Tirant lo Blanch, de Joanot Martorell, que és
una novel·la cavalleresca que va ser publicada en ple Segle d'Or
valencià, l'any 1490.
És
un dels llibres més importants de la literatura universal i obra
cima de la literatura valencià-catalana; Llibre de
meravelles, de Ramón Llull, que és una espècie d'enciclopèdia
amb una clara intenció doctrinal, no obstant això l'obra està
enfocada d'una manera atractiva: una trama narrativa que té com a
centre el pelegrinatge espiritual i científic de Félix, un jove que
erra pel món admirant l'obra de Déu i sorprenent-se del pecat i de
la ingratitud de la gent; Mirall trencat, de Mercè
Rodoreda, una novel·la coral on un conjunt de personatges compten la
Barcelona de la Guerra Civil Espanyola. Narra la història de tres
generacions d'una mateixa família, els Valldaura. La varietat de
protagonistes va fer que l'autora canviara el seu estil, ja que en la
majoria de les seues novel·les té un únic protagonista. L'obra va
ser escrita durant la maduresa de l'escriptora, l'any 1974; entre
altres.
El
panorama en esta dècada s'ha caracteritzat per un augment en el
nombre de col·leccions i de títols en els dos segments extrems dels
lectors: per als molt xics i per als jóvens adults. Per als primers
lectors o per als que no saben llegir, han sorgit col·leccions amb
un absolut domini de la imatge. Per a lectors jóvens, la novel·la
realista continua dominant el panorama de la mà d'autors que tracten
temes un tant a remolc de l'actualitat amb derivacions cap a temes de
conscienciació social. La recuperació de la guerra civil, junt amb
la història recent dels anys seixanta i setanta, han generat una
apreciable quantitat de títols en esta dècada, en canvi, la
ciència-ficció i les aventures escassegen.
Després
d'un temps de relativa calma quant a l'associacionisme valencià es
referix, en els últims quatre o cinc anys una nova explosió, un nou
ressorgir d'Associacions Literàries, s'ha manifestat dins dels
ambients culturals. Igual que va ocórrer en temps passats, al
voltant dels col·lectius d'escriptors es concentren nous poetes amb
desitjos de donar a conéixer els seus treballs. En l'actualitat
existixen més de trenta associacions d'escriptors dins del panorama
literari i poètic de València, totes elles apreciables, excel·lents
la majoria, associacions que aportaran gran prestigi, en la qual cosa
es referix a l'avanç poètic, en un futur no molt llunyà.
La
literatura és un mitjà educatiu bàsic com a transmissora de valors
i afavoridora en el desenrotllament integral de l'alumnat. A través
de les experiències viscudes, els alumnes coneixeran i aniran
conformant en la seua persona determinats valors, i per això, es
considera fonamental que des de l'escola es fomente una educació en
valors, aprofitant la literatura infantil com a mitjà per a la seua
transmissió, facilitant d'esta manera el desenrotllament de la
personalitat i la inserció en la societat dels més xicotets. Amb la
literatura hem de formar no sols literats sinó persones en el més
sentit ple de la paraula.
El
panorama de LIJ en català des dels anys noranta i en la dècada
inicial del segle XXI presenta unes característiques semblants al
les de les edicions en castellà: abundant producció, una àmplia
nòmina d'autors entre els quals hi ha molts noms amb llarga
trajectòria i algunes noves veus. A pesar de la seua incorporació
tardana al mercat, amb el pas dels anys la LIJ catalana s'ha
consolidat i professionalitzat i, com opina el crític Josep M. Aloy,
la nostra literatura resistix qualsevol comparació amb el què es
publica en altres països. El panorama és pues, normal i
normalitzat.
La
bona salut del llibre infantil en català és visible tant en la
quantitat d'empreses editorials que publiquen llibres infantils com
en la llarga llista d'autors i il·lustradors, molts dels quals poden
dedicar-se de manera professional a escriure només per a xiquets i
jóvens. Amb el nou segle va haver-hi una certa revolada en les
empreses editorials; no obstant això, han sorgit noves iniciatives i
segells independents que han renovat les propostes, com les
narracions sobre temes de la naturalesa editades per Lynx.
Mantenint
des de fa anys la seua activitat, trobem editorials veteranes com La
Galera, que porta més de quatre dècades editant per a xiquets;
l'emblemàtica Joventut, que seguix amb la trajectòria iniciada en
1925, i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, l'única que publica
només llibres en llengua catalana. A esta enumeració, cal afegir
les divisions catalanes dels grans grups (Cruïlla de SM, Barcanova
d'Anaya, Baula de Lluís Vives, Grup Promotor d'Aiguanaix) que se
sumen a les que editen llibres de text i sostenen, al seu torn, una
línia de llibres infantils. Mereixen una menció especial les
editorials valencianes que es mantenen a base de tenacitat i
d'imaginació en un mitjà lingüístic menys favorable. S'esforcen
per ampliar l'oferta amb noves col·leccions i, amb la irrupció de
llibres d'atenció disseny i edició, fan possible que la LIJ en
valencià tinga cada vegada major projecció fora del País
Valencià. Just açó és referir-se a les editorials amb mes
recorregut, Tàndem i Bromera.
Com
sabem, s'han publicat una infinitat d'obres significatives literàries
en valencià-català. Algunes de les més significatives
són: Poesies, d'Ausiàs March, obra en què l'autor
expressa la meditació personal d'un home que apareix desproveït de
tota ficció, en ells parla sobretot allò que li obsessiona: l'amor,
les relacions de l'home amb Déu, el dolor i la mort, el pecat i la
virtut; Tirant lo Blanch, de Joanot Martorell, que és
una novel·la cavalleresca que va ser publicada en ple Segle d'Or
valencià, l'any 1490.
És
un dels llibres més importants de la literatura universal i obra
cima de la literatura valencià-catalana; Llibre de
meravelles, de Ramón Llull, que és una espècie d'enciclopèdia
amb una clara intenció doctrinal, no obstant això l'obra està
enfocada d'una manera atractiva: una trama narrativa que té com a
centre el pelegrinatge espiritual i científic de Félix, un jove que
erra pel món admirant l'obra de Déu i sorprenent-se del pecat i de
la ingratitud de la gent; Mirall trencat, de Mercè
Rodoreda, una novel·la coral on un conjunt de personatges compten la
Barcelona de la Guerra Civil Espanyola. Narra la història de tres
generacions d'una mateixa família, els Valldaura. La varietat de
protagonistes va fer que l'autora canviara el seu estil, ja que en la
majoria de les seues novel·les té un únic protagonista. L'obra va
ser escrita durant la maduresa de l'escriptora, l'any 1974; entre
altres.
El
panorama en esta dècada s'ha caracteritzat per un augment en el
nombre de col·leccions i de títols en els dos segments extrems dels
lectors: per als molt xics i per als jóvens adults. Per als primers
lectors o per als que no saben llegir, han sorgit col·leccions amb
un absolut domini de la imatge. Per a lectors jóvens, la novel·la
realista continua dominant el panorama de la mà d'autors que tracten
temes un tant a remolc de l'actualitat amb derivacions cap a temes de
conscienciació social. La recuperació de la guerra civil, junt amb
la història recent dels anys seixanta i setanta, han generat una
apreciable quantitat de títols en esta dècada, en canvi, la
ciència-ficció i les aventures escassegen.
Després
d'un temps de relativa calma quant a l'associacionisme valencià es
referix, en els últims quatre o cinc anys una nova explosió, un nou
ressorgir d'Associacions Literàries, s'ha manifestat dins dels
ambients culturals. Igual que va ocórrer en temps passats, al
voltant dels col·lectius d'escriptors es concentren nous poetes amb
desitjos de donar a conéixer els seus treballs. En l'actualitat
existixen més de trenta associacions d'escriptors dins del panorama
literari i poètic de València, totes elles apreciables, excel·lents
la majoria, associacions que aportaran gran prestigi, en la qual cosa
es referix a l'avanç poètic, en un futur no molt llunyà.
La
literatura és un mitjà educatiu bàsic com a transmissora de valors
i afavoridora en el desenrotllament integral de l'alumnat. A través
de les experiències viscudes, els alumnes coneixeran i aniran
conformant en la seua persona determinats valors, i per això, es
considera fonamental que des de l'escola es fomente una educació en
valors, aprofitant la literatura infantil com a mitjà per a la seua
transmissió, facilitant d'esta manera el desenrotllament de la
personalitat i la inserció en la societat dels més xicotets. Amb la
literatura hem de formar no sols literats sinó persones en el més
sentit ple de la paraula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada