La literatura infantil i juvenil és
aquella que està escrita per a nens i joves, o és adaptada per aquests, ja que
gran part dels clàssics d'aquest gènere van ser creats originalment per a
lectors adults. Segon McDowel (1973) un obra per a infants ha d'estar
caracteritzada per: la brevetat del text, predomini de l'acció, presència d'un
protagonista infantil o juvenil, llenguatge adequat als menuts; i el predomini
de la simplicitat, la màgia, la fantasia i l'aventura. Aquest tipus de
literatura té un lector implícit infantil, segons els seus interessos i el grau
de desenvolupament de les capacitats receptives dels xiquets i els joves.
La història de la literatura comença des del moment que la raça humana és
capaç de processar informació i transmetre-ho a través de la llengua,
mitjançant mites i llegendes. En el renaixement s'introdueix la impremta i les
històries orals s'acosten en forma de llibres; i en el barroc s'exploten els
recursos de la retòrica, de la sintaxi, de la versificació i la utilització
sense mesura de tots els recursos del seu art; en aquesta època s'introdueix i consagra
el món de les fades en la literatura infantil. En el s. XVIII canvia la
concepció del xiquet gràcies a la influencia de la pedagogia suïssa,
representada per Rousseau i el pedagog Pestalozzi; de manera que va naixer una
literatura per a infants, amb una intenció didàctica i moralitzadora i la
fantasia, quatre de les obres més destacades són: «La bella i la bèstia», «Les
mil i una nit», «Els Viatges de Gulliver» i «El magatzem dels xiquets». Al 1751
es va crear la primera revista infantil, mentre que a Espanya es va publicar el
1798; a Espanya dos dels autors més destacats són Samaniego i Tomas de Iriarte,
tenien una intenció pedagògica amb tocs humorístics.
Al S.XIX i al Romanticisme afavoreix l'auge de la fantasia i sorgeixen uns
dels grans escriptors que es converteixen en clàssics de la literatura
infantil. A Alemanya destaquen els germans Grim, destaquen «Hänsel i Gretel»,
«Blancaneu»… Sense oblidar a Hoffmann, que va escriure «El trencanous» i «El
càntir d'oro». A Dinamarca destaca Hans Christian Andersen amb contes per a
xiquets, un dels que més destaquen, entre altres, són: «La sireneta»,
«L'aneguet lleig», «El soldadet de plom». A Espanya destaca Cecilia Böhl de
Faber amb contes, oracions, endevinalles, refranys populars i infantils; a més
de Luís Coloma Roldán amb el «Ratoncito Pèrez», «Periquillo sin miedo» i
«Jeròmin». A partir del 1876 de l'editorial de Saturnino Calleja destaquen «Els
contes de Calleja», «Les mil i una nits», « Els vitges de Gulliver» i «Les
aventures de Robinson Crusoe».
A la segona meitat del segle XIX es realitzen novel·les de viatges i aventures
o novel·les pseudo científiques que avancen el futur, com per exemple: «L'illa
del tresor», «Viatge al centre de la terra», entre altres.
Els personatges connecten amb el públic infantil, com passa en «La família
Mumin» de Tove Jansson, «Pippi Calcesllargues» d'Astrid Lindgren, «Mery
Poppins» de Pamela Travers i «El Petit Príncep» d'Antoine de Saint-Exupéry. Els
èxits universals van ser: «El meravellós viatge de Nils Holgersson» de Selma
Lagerlöf i les obres de Enid Blyton. A Espanya es va incorporar més tard, van
haver uns quants autors de prestigi com Valle-Inclán, Jacinto Benavente o
Eduardo Marquina que escrivien literatura infantil, entre altres. La Guerra
Civil va truncar el camí iniciat per aquests autors i fins a finals del
quaranta no van aparèixer nous personatges i autors, com poden ser «Antoñita la
Fantàstica» de Borita Casas i «Antón Retaco» de María Luisa Gefaell. En els
anys 60 destaquen entre altres Elisabeth Mulder, Montserrat del Amo i Carmen
Vàzquez Vigo; mentre que a partir dels anys 70 la literatura infantil fa un
boom a Espanya, afavorit per diversos factors. Amb la conquesta de la
democràcia el 1977, la literatura infantil i juvenil va començar una decidida
actualització, després de passar el trauma de la Guerra Civil i el franquisme.
Entre els principals autors que van adoptar els models de gènere fantàstic
fins a la dècada dels noranta, podem destacar les imaginatives obres de Joles
Sennell o Mercè Canela; les atmosferes misterioses de Joan Manuel Gisbert,
l’experimentalitat humorística de Miquel Obiols, l’elaborada literatura de
Gabriel Janer Manila, la ironia de Bernardo Atxaga, la subtilesa de Mariasun
Landa, el simbolisme de Carmen Martín Gaite o la inspiració rodariana de Paco
Martín i d’Empar de Lanuza; mentre que, encara que sempre escassa, la poesia
oferia obres de Carlos Murciano, Miquel Desclot o Antonio García Teijeiro.
Els gèneres realistes, encara que van dedicar una gran atenció als temes
socials, van ser més tímids a l’hora d’incorporar els trets de denúncia crítica
i d’angoixants conflictes interns que abundaven a les obres traduïdes;
probablement perquè els canvis en la societat encara s’estaven iniciant a
Espanya i temes com el divorci o la violència urbana no eren sentits de la
mateixa manera. La descripció realista va tendir a situar-se en les obres
juvenils del gènere, amb obres de Concha Lopez Narváez, José M.ª Merino, Marta
Osorio, Paco Climent o Teresa Duran.
Amb aquestes bases efervescents, la literatura infantil i juvenil a Espanya
va iniciar el seu trànsit cap a l’etapa actual, una etapa on les formes
literàries, els valors educatius, el pes de la imatge, la relació amb la ficció
audiovisual i digital, les condicions del mercat i de la difusió de les obres
han fet canviar radicalment la producció de llibres infantils i juvenils.
En conclusió, hem de tindre en comte que a Espanya en els últims anys la
creació de la literatura infantil i juvenil augmenta considerablement; el
llibre infantil que més destaca és l'àlbum il·lustrat o tots aquells contes on
predomine la imatge per damunt del text. Mentre que en Hispanoamèrica
predominen els temes socials i la poesia narrativa; encara que s'introdueix un
altre model, el tema fantàstic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada