Pràctica 10: CLÀSSICS DE LA LIJ

“PETER PAN”

Inevitablement vinculat a la mort i a la idealització de la joventut, Peter Pan no és només un llibre, sinó molts. Diverses obres en què va evolucionant fins a arribar a ser un personatge ric en matisos, posseïdor de múltiples facetes que li fan especial, complex, incoherent, meravellós. “Peter Pan” és un bebé perdut entre dos mons, el dels humans i el de les fades. Un jove arrogant que es nega a créixer. Valent en la seua rebel·lia, però profundament covard. Protagonista d'una obra de teatre única en la seua espècie i que el seu autor reescriuria obsessivament cada temporada.

Com bé va dir James Matthew Barrie, el principal autor d'esta gran història, "Peter Pan” és la nostra aproximació més pròxima a una llegenda. Es transpira quelcom quasi anònim en la seua popularitat; ens sentim com si tots ho haguérem escrit. Està construït dels fragments dels nostres propis sons oblidats, i remou el cor amb un cert desassossec, com si estiguérem veient imatges d'una existència previa". Tal com reflexionava el novel·lista G. K. Chesterton en 1911, Peter Pan pareix, més que una creació literària, un ser de dimensions mitològiques que sempre ha estat ací, surant per l'imaginari col·lectiu fins a convertir-se en un dels icons literaris i culturals més poderosos del segle XX. Però no és el cas. No tots hem escrit a Peter Pan, ni és un conte d'arrels ancestrals de què s'han comptat des del principi dels temps. L'èxit de Peter Pa sorgix, probablement, de les idees contradictòries que li donen base: la tragèdia de la mort prematura i el desig de romandre en la infància.

Per a Barrie, l'única etapa de la vida que de veritat val la pena. Quan George i Michael, els seus Llewelyn Davies favorits, van començar a créixer, l'autor no va poder evitar sentir un cert recel. Temia que, al fer-se adults, deixaren de venerar-li i li veren com el que era en realitat: un pobre home sumit en un intent desesperat per fer-se major, però completament incapaç de fer-ho. El que no podia sospitar era que ells tampoc creixerien del tot. Mai serien adults, igual que David Barrie i Peter Pan. George va morir als vint-i-dos anys en la primera guerra mundial i Michael als vint-i-u, ofegat junt amb un amic en el que els mitjans van classificar com "pacto de suicidio". Inevitablement vinculat a la mort i a la idealització de la joventut, Peter Pan no és només un llibre, sinó molts. Diverses obres en què va evolucionant fins a arribar a ser un personatge ric en matisos, posseïdor de múltiples facetes que li fan especial, complex, incoherent, meravellós. “Peter Pan” és un bebé perdut entre dos mons, el dels humans i el de les fades. Un jove arrogant que es nega a créixer. Valent en la seua rebel·lia, però profundament covard.

“Peter Pan” va nàixer de l'ímpetu de creure que tot en la vida pot suposar una gran aventura. Inclús la mort. Com si realment existira des del principi dels temps i haguera tornat, vanitós, per a arrancar-li el protagonisme al seu creador, James Matthew Barrie, i quedar-se'l tot ell.