"El
gènere líric, fa referència a una exaltació emocional. Es tracta d'una actitud
de l'ànim que busca, expressant-se, comprensió i participació. L'autor líric no
testimonia més que de si mateix, necessitat de simpatia cap als seus estats
psicològics. La lírica es manifesta en escriptors anhelosos de testimoniar de
si mateixos, de ser oïdes, preocupats per obtindre atenció cap als seus
processos espirituals i les seues peculiars reaccions davant del món
exterior."
Els gèneres
lírics es divideix en: el poema, la sàtira, l'elegia (cançons de dolor) , etc.
Tots estos discursos han trobat paralitzar i mostrar de manera expressiva una
emoció que estava en l'interior de l'autor i esta emoció en la majoria dels
casos el que pretén és insinuar alguna cosa.
D'altra
banda, cal apuntar que el líric no sols fa el seu manifest a través de maneres
més poetitzades si no que es basa en una actitud que pot estar present en
qualsevol text que sigui literari indistintament de l'aspecte en què qual es
dugi a terme.
Alguns
textos que són lírics reben el nom de poemes, els quals estan formats per un
conjunt de versos entesos com a unitaris i que també consten d'una o més
estrofes. Estes al mateix temps, també estan compostes d'un grup de versos
distints.
"La
poesia antiga ordinàriament cantada, es va servir d'estrofes líriques i èpiques
ben definides i poc nombroses. El repertori d'estes combinacions es va
multiplicar des que la poesia va començar a compondre's principalment per a la
lectura". (Navarro, 1985, págs. 26-27).
D'altra
banda, les cançons que estan dedicades al dolor es denominen elegies, i estes,
fan referència al pesar que una persona té quan algú en concret ha mort i
sobretot es tracta d'una morta en particular i no tant de la mort en general.
La censura i
la desaprovació poden ser també reaccions per part de l'autor davant del món
perifèric. Ací s'està parlant de la sàtira que es caracteritza pel seu enorme
contingut crític. Està basada en les censures que es fan tant de manera
individual com a col·lectiva, de l'àmbit social, polític, personal... I estes
es poden mostrar tant en vers com en prosa.
Finalment
(entre altres més), el vers lliure pateix d'una violència organitzada i no té
les normes respecte al nombre de síl·labes, accents, rimes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada