Per a
començar, la competència literària es forma a través de la gran quantitat
d'activitats de lectura i que a més les funcions que tenen, sempre augmenten el
desenvolupament del procés d'admissió de cada obra o text; en este procés per
tant, s’exerceixen funcions de formació que resulten essencials.
S'ha
intentat diverses vegades i de diverses maneres definir el concepte de
competència literària, i açò ha evidenciat la difusió de recursos,
procediments, innovacions... Que són els materials a partir dels quals s’han
d’obtindre les dades per a reunir els components de la competència literària.
Es considera
per tant, que aquesta deposita tots aquells coneixements que s'han afegit, com
també les relacions que s’enriqueixen amb l'intertext lector (del qual es parla
en un altre apartat) , ja sigui a causa de l'experiència lectora que existixca,
com també causa de tots els aprenentatges que s'han realitzat d'uns
coneixements en concret, perquè la competència literària es forma a causa de la
quantitat de sabers que hagen sigut aportats pels textos. Cal tindre en compte
que la formació d'esta, està vinculada a la lectura.
L'objectiu
principal de la competència literària és formar lectors que estiguin preparats
per a disfrutar dels textos i perquè arriben a crear valoracions i
interpretacions també. És a dir, adquirir per l'experiència i desenvolupar-se
per l'aprenentatge dels sabers necessaris per a llegir una obra literària. Un
segon objectiu seria, capacitar al lector perquè establisquera les pertinents
relacions entre el text i la intenció de l'autor.
La
competència literària a més inclou distints tipus de sabers: el cultural -
enciclopèdic (símbols, figures i relats mitològics) , els referits a les
modalitats del discurs (programes discursius, gèneres...) i els sabers
estratègics.
És molt
important també, la correlació de les competències literàries i lectores junt
amb l'intertext del lector (com ja hem comentat anteriorment) . Per això, la
competència literària i la lectora mantenen una estreta interdependència. D'una
banda, la competència lectora és un factor de la competència literària, però,
al seu torn, esta es desenvolupa en gran mesura en funció de les habilitats
lecto-receptores que tingui l'individu.
"Un
exemple és el de "La xitxarra i la formiga": Este conte tracta de que
hi havia una xitxarra que va viure preocupada tot l'estiu i quan va arribar
l'hivern, es va trobar sense res. Després hi havia una formiga que va treballar
i va treballar tot l'estiu per a poder passar així un bon hivern. I després, hi
havia una formiga llesta, que va treballar tot l'estiu però també ho va
disfrutar, perquè en esta vida cal pensar en el futur, sense oblidar-se de
disfrutar del present."
Aquest
exemple serveix per a mostrar la utilització de la competència lingüística ja
que com podem comprovar, és una necessitat en qualsevol àmbit de la vida
quotidiana i no sols en situacions que tinguin a veure amb la literatura, a més
que participa en múltiples actes de comunicació i relació sociocultural.
<La lectura no és una activitat innocent. Està carregada d'artifici i
negar-se a estudiar els nostres propis modes de llegir és passar per alt una
font principal d'informació sobre l'activitat literària.> (Culler, 1975, pág. 4)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada