LITERATURA INFANTIL I JUVENIL

Durant llarg temps la literatura infantil ha tingut consideració escassa i inclús un poc pejorativa. S'han discutit i fins negociat la seua existència, la seua necessitat i la seua naturalesa. En el moment actual ningú s'atrevís a negar la seua existència i la seua necessitat, encara que lògicament abunden les discrepàncies al voltant del seu concepte, naturalesa i objectius… (Cervera J, 1991, p.9)

La creació d'una literatura genèricament concebuda per al públic infantil i juvenil és un fenomen recent. De les teories psicològiques i pedagògiques del darrer segle consideren la infància i l'adolescència períodes diferenciats de la vida adulta. El llibre de text es converteix en una eina educativa, creada per a codificar, a través de l'escriptura i la lectura, els continguts més adequats. També la lectura literària aconsegueix introduir-se en l'àmbit escolar i ser considerada part fonamental en l'aprenentatge infantil i juvenil, aportant el tractament de temes d'àmbit universal.

L'objectiu formatiu de la lectura literària és el desenvolupament de la competència literària i de cada un dels seus components, com pot ser la competència lectora. La Literatura Infantil i Juvenil és un conjunt de produccions de signe artístic literari, de trets comuns i compartits amb altres produccions literàries, a les que es tenen accés en etapes primerenques de formació lingüística i cultural.

La literatura infantil i juvenil és un element clau per a fomentar la imaginació i la creativitat dels xiquets i xiquetes des de les primeres edats, per això és tan important que el professorat conega la seua història, les seues obres, els seus autors i les seues tendències. S'ha de saber que aquestes obres servissen per a formar a l'individu com a lector i no és precisament una via secundaria a l'accés a la «gran literatura», perquè les qualitats d'aquesta ja està en elles.

Totes les obres literàries tenen un lector implícit, és a dir, un tipus de lector que està capacitat per construir el significat i per reconèixer les peculiaritats dels usos lingüístics. Les obres infantils i juvenils també tenen un lector implícit, segons els seus interessos i el grau de desenvolupament de les capacitats receptives dels xiquets i els joves.

El efecte i la funcionalitat del fenomen intertextual ja han sigut advertits i destacats pels estudis literaris; així es senyala que el significat literari viu i se reforma en la tradició múltiple ininterrompuda (García Berrio, 1989). Se pot senyalar una doble funció de la literatura infantil i juvenil respecte al desenvolupament de la competència literària. En primer lloc, la funció de projectar i mantindre els valors, formes, estructures i referents de la cultura; i en segon lloc, la funció de destacar que les peculiaritats del discurs i dels gèneres literaris es basen en la reelaboració de models i estructures presents en la tradició literària. A partir d'aquesta doble funció es deriven les restants funcions. Algunes de les funcions restants són les següents:

- Formació de l'hàbit lector, com medi per al progressiu desenvolupament de experiències lectores que s'integren en la competència literària.

- Determinació del lector model com a destinatari ideal que requereix tota obra literària, segons la prevenció del lector.

- Potenciació de la cooperació o interacció receptora, com funció bàsica per a treballar aspectes de la formació per a la recepció, per a la construcció del significat i per a la interpretació.

-Identificació de les peculiaritats del discurs literari.

La literatura esdevé una activitat agradable a la vegada que personal i creativa, exigeix per part del lector una implicació en la recreació imaginativa dels seus continguts. Finalment, els xiquets i els joves exerciten una actitud crítica cap al text, que naix de la inicial capacitat d'abstracció que els caracteritza com a adults.