GÈNERE NARRATIU
El gènere narratiu
forma part de la producció literària en què l'autor vol exposar fets històrics
o reals, imaginaris o fantàstics.
Com va introduir
Todorov (1988), es basa en un text que explica una història des d'un punt de
vista determinat. La narrativa sol estar escrita en prosa, és a dir, s'oposa a
la poesia que usa el vers, encara que hi ha prosa poètica i poemes en prosa.
D'altra banda, els textos narratius s'oposen als descriptius (encara que la
ficció sol mesclar-los), els expositius (on hi ha una explicació, com en els
llibres de text), els instructius i els argumentatius. La narrativa, perquè,
pot trobar-se en textos de no ficció.
Tota narració
conté uns personatges situats en un temps i un espai que protagonitzen una
història que modifica la situació inicial, usualment a partir d'un conflicte.
Estos personatges poden parlar a la història a través del diàleg o els seus
pensaments es poden reproduir l'estil indirecte.
Hi ha un narrador
que compte els fets, és l'única font d'informació per al lector i sol oferir
una determinada interpretació de la història (que sol estar narrada en passat).
La història és fictícia i el narrador també (encara que siga el propi autor),
encara que subjecte a les regles de la versemblança i la coherència discursiva.
La història pot coincidir o no amb la trama, l'orde en què es presenten els
fets el lector, ja que la comunicació és diferida.
Dins del gènere narratiu es
poden distingir els subgèneres següents:
-Poema èpic:
narració en vers, generalment molt extensa, que compte la història d'un heroi
unit al destí del seu poble. Els poemes èpics estan escrits en versos d'art
major i en ells predominen fórmules i epítets èpics. Exemples: El Cantar de Mío Cid.
-Romanç: narració
breu en versos octosil·làbics amb rima assonant en els versos parixes, quedant
solts els imparells. Exemples: Romanç del
presoner.
-Faula: narració
breu, ja siga en prosa o en vers, que perseguix un fi didàctic i moral. Sol
estar protagonitzada per animals i dels fets narrats s'extrau una ensenyança o
moralitat. Exemples: faules d'Esopo.
-Conte: narració breu de fets
imaginaris o reals, protagonitzada per un grup reduït de personatges i amb un
argument senzill. Solen desenrotllar-se en un espai i un temps únics. El final
pot ser obert o tancat. No obstant això, la frontera entre un conte llarg i una
novel·la curta no és fàcil de traçar. Exemples: Contes de Leopoldo.
-Novel·la: és el subgènere narratiu
més estés. Està escrita en prosa, d'extensió variada, i presenta un món
problemàtic i divers. La història pot variar d'espai i de temps, i el seu
protagonista és complex i ric en matisos. Si atenem al seu argument, la
novel·la pot ser realista, històrica, d'aventures, de ciència-ficció, d'amor,
policíaca, etc. Exemples: El guardián
entre el centeno, de J.D. Salinger.
BIBLIOGRAFIA:
-Todorov, T. (1988). El origen de los géneros. Teoría de los géneros literarios, 34.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada