LITERATURA DE TRADICIÓ ORAL

La tradició oral és adquirida integralment i és produïda una i una altra vegada per cada generació, a traves de la narrativa provocant així que s'integre en l'hàbit cognitiu i afectiu del adult. (Margaret Meek, 1982)

La tradició oral és la producció popular expressada en un llenguatge figurat, a través de formes que plasmen les vivencies, les pràctiques religioses, celebracions...

En totes les societats s'ha rebut de diferents formes la riquesa de la tradició oral i constitueix una font d'inspiració per als escriptors i satisfacció de anar transmitent-la de generació en generació per que així forme part de la cultura i identitat.

Les formes recitades o cantades disposen d'elements rítmics i musicals de caràcter poètic que facilita la seua memorització. En general, les causes que han fet que els relats orals es modifiquen han sigut els canvis socials, que poden alterar o deixar sense sentit tradicions que abans estaven en vigor, o també la pèrdua del hàbit de contar histories als familiars o en les reunions socials.

S'ha de tindre en compte que fins que l'ús de la escriptura no es va generalitzar, la literatura va ser oral, però les produccions que van ser transmeses oralment han acabat sent escrites i s'han convertit en models literaris clàssics. La literatura s'ha apropiat de la tradició oral, i es divideix en dos gèneres literaris principals que són la prosa i el vers.